frosas.net

Bé, com ja va sent costum aquest any estic de nou a Sitges pel Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Com que a 7 € l'entrada (sense el carnet jove en són 7,5) no em puc permetre el luxe de veure qualsevol cosa que simplement tingui bona pinta, aquest any he decidit fiar-me del que opinen els usuaris de l'IMDB per triar les pel·lícules. A mesura que les vagi veient miraré de fer un breu comentari sobre cadascuna.

A world without thieves

Es pot anar per la vida confiant en la bondat de les persones o és millor desconfiar, encara que sigui una mica, dels que t'envolten? Doncs bé, en aquesta pel·lícula els dos punts es confronten quan un jove fuster puja carregat amb tots els seus estalvis a un tren ple de lladres.

És, si més no, entretinguda, semblant en alguns aspectes a Shaolin soccer.

Serenity

N'havia sentit a parlar tan bé d'aquesta que la veritat és que m'he emportat una (petita) desil·lusió. Tot i així estic segur que agradarà al públic més geek.

MirrorMask

En un món de fantasia l'Helena, una noia de 15 anys, ha de trobar la "màscara mirall" per tal de salvar la Reina Blanca i tot el seu regne.

Una història (i una imatge) ben maca.

Tempesta

Un autentificador de quadres arriba a Venècia per evaluar alguns quadres de la Galleria dell'Accademia. Just abans d'evaluar-la desapareix La Tempesta de Giorgione, fet que acabarà investigant fins al fons.

Personalment se m'ha fet pesada i la trobo, en certa manera, oportunista per intentar treure suc de la febre pel Codi da Vinci.

Ghibli et le mystère Miyazaki

Un documental sobre Hayao Miyazaki, un dels més grans creadors de cinema d'animació del Japó (i segurament del món).

Imprescindible per qualsevol amant de les seves pel·lícules.

Dead leaves

Aquesta venia amb l'entrada sobre el documental de Miyazaki però la veritat és que no té res a veure. Humor absurd a punta pala.

Mind game

Una topada amb la mafia japonesa fa que Nishi es replantegi, en una segona oportunitat, la seva vida.

Una pel·lícula que t'omple d'energia i optimisme.

Sympathy for Lady Vengeance

Geum-Ja, una jove còmplice del segrest i assassinat d'un nen, acaba a la presó quan Baek, l'autèntic autor del crim, la traiciona. Durant els 13 anys que està empresonada prepara la seva venjança alhora que es guanya el sobrenom de "la simpática" per ajudar a les seves companyes. Un cop lliure posa en marxa el seu pla.

Un exemple ben clar que la venjança és un plat que es serveix fred. Tant la història com la posada en escena valen la pena i, tot i que en sí la pel·lícula és seriosa, té moments delirants que et fan riure a pulmó obert.

Lady Snowblood

En una època de canvis socials uns criminals maten a la família de Saro per després violar-la. Intenta venjar-se'n però la tanquen a la presó i no té cap més remei que tenir-hi un fill, la Yuki Kashime, amb l'únic proposit d'acabar el que ella no ha pogut fer.

Els que hagueu vist Kill Bill comprovareu que Lady Snowblood n'és una gran "inspiració", tant en l'argument com en l'estil del gènere de samurais. La guinda a la projecció la va posar Quentin Tarantino, que hi va ser present :-)

Spirits

Què és una pel·lícula de por que no fa por? Si a això li afageixes que es fa llarga (i això que no la vam acabar de veure) i que la interpretació deixa molt a desitjar acabes preguntan-te què cony hi fot una pel·lícula com aquesta al festival.

Corpse bride

Victor Van Dort és un jove que s'ha de casar el dia següent però a l'assaig general encara no se sap els seus vots. Un malentès quan se'ls aprenia al mig del bosc fa que s'acabi casant amb una nòvia cadàver.

La història està basada en un conte popular jueu/rus del segle 19 i segueix un estil molt semblant al de Malson abans de Nadal. Tim Burton no decep.