frosas.net

Si nois i noies, avui després de carregar-me l'iPod per n-èssima vegada ho he vist clar; això de "posseir" la música és un conyàs i una pèrdua de temps. Estic segur que quan Internet conquereixi el carrer (que ho farà a través dels mòbils, o això diuen) aniran apareixent tot de serveis per escoltar música sota demanda que faran de les col·leccions personals de música una cosa del passat.

Des de ja fa un temps procuro tenir tota la meva música a l'iPod per no haver de preocupar-me de sincronitzar la música a cada lloc on l'escolto (al carrer, a la feina i a casa, bàsicament). Però tot i tenir-hi uns 20 gigues en cançons la música s'acaba fent repetitiva; així que quan puc miro de tirar d'alguna ràdio online com ara Last.fm (on ja hi porto més de 10.000 cançons escoltades) o Pandora.

Les dues ràdios que comento tenen el problema que no deixen de ser ràdios; és a dir, que paguen una llicència de ràdio i que, per tant, no poden posar exactament el que l'usuari vol (tot i que es basen en el seu perfil per escollir les cançons que punxen). Però a través d'en Joel Spolsky veig que els ianquis ja tenen serveis com Rhapsody, un catàleg de música online amb més de dos milions de cançons (a 10 dòlars el mes), així que imagino que és qüestió de temps perquè arribi aquí.

I un cop tinguem aquestes immenses col·leccions de música online per aquí només serà qüestió d'esperar que les companyies de telefonia mòbil es dignin a treure una tarifa plana a un preu raonable per poder oblidar-me definitivament de l'iPod... i de l'emule ;-)

Ah, el mateix dic per la industria del cinema!